Al Japó, de les deu cançons més escoltades al 2010, set es van crear amb Vocaloid, un sintetitzador de música creat pel grup de recerca en so de la UPF. Gràcies a les donacions individuals a algunes universitats americanes, es pot donar servei als antics alumnes. La potència processadora més alta aconseguida fins ara ha estat la de la suma de la potència de milers d’ordinadors a la xarxa mundialment.

El tret en comú de tots aquests projectes ha estat l’aportació individual i sumatòria de moltes persones que per elles mateixes, soles, no haguessin aconseguit cap resultat. Individus que no esperen res a canvi, l’objectiu dels quals és simplement aportar. Els generadors de continguts de la Viquipèdia, els usuaris que pengen les seves creacions musicals a la xarxa, els que posen part del seu capital en un projecte o els que comparteixen CPU ja han entès que la generositat es part essencial del creixement i el desenvolupament. La generositat és també un tret diferencial de la ciència, perquè busca aportacions de valor per a la societat sense retorn o almenys no immediat. Malauradament, al nostre entorn no estem acostumats a valorar la generositat com a part de la nostra responsabilitat. Volem gaudir del que altres aporten, però ens costa donar. Als Estats Units o al Japó fa temps que ho han entès. Generositat indica bidireccionalitat. La unidireccionalitat ja ha deixat de tenir sentit si volem fer créixer la societat del segle XXI.

Carme Martinell

Directora general de la Fundació Institut d'Educació Contínua