13.01.2015

Tot a la carta?

Carme Martinell

L’altre dia un amic meu feia una reflexió interessant sobre els serveis a la carta mentre miràvem el Barça-Madrid. Deia que si els serveis a la carta s’imposen (pagar per allò que es consumeix, com seria lògic), aprendrem menys. I és que fer zàping en moments d’avorriment et fa veure aquells programes que normalment no veuries i t’assabentes de coses (de la vida, el món del cor, els esports o curiositats) que mai no hauries sabut. Aquest amic meu és metge. Diu que des que no rep en paper a la feina la revista mèdica que fullejava mentre anava en metro ja no s’assabenta d’aspectes d’altres especialitats mèdiques que abans li arribaven a les mans. Podríem fer el mateix símil amb aquells restaurants on et porten plats sorpresa que no hauries provat mai si haguessis escollit de la carta. O les activitats complementàries a les escoles de negocis. Aquelles que, fora dels continguts del curs, organitza l’associació d’antics alumnes i que t’aporten tant o més que el que esperes a l’aula.

Segurament podríem dir que els serveis a la carta ajuden a aprofundir en allò que t’interessa. Tanmateix, avorrir-se de tant en tant i fer zàping és un exercici sa i complementari que t’ajuda a ser més transversal.

Carme Martinell

Carme Martinell

Directora general de la Fundació Institut d'Educació Contínua

Deixa un comentari

Your email address will not be published. * Camps obligatoris


You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

* Camps obligatoris