L’obsessió per optimitzar els processos de producció o logística és una característica comuna de molts directors generals i més en els temps actuals. L’ajustament de cada part de la cadena per estalviar algun cèntim en cada unitat és objectiu de molts dels directors executius de les empreses. Ningú no ho dubta i veritablement és un exercici importantíssim. Tanmateix, podríem identificar altres processos tant o més crítics i amb tanta o més oportunitat d’optimització que moltes vegades no afloren com a punts d’atenció potencial d’estalvi i d’augment de qualitat. Parlem de processos com ara la comunicació (interna, amb els clients, amb els proveïdors), la gestió documental, la compartició d’informació, etc. Són processos als quals no dediquem tanta atenció perquè costen més de definir sobre un paper, de representar com un workflow. Són els anomenats processos no estructurats.

Potser hauríem de parar-nos a pensar com podria augmentar la productivitat dels nostres empleats si aquests tinguessin un accés fàcil a la informació que hi ha distribuïda a l’empresa, si quan truquessin a un company sabessin si està disponible abans d’intentar-ho, si facilitéssim per defecte que a les reunions s’hi pogués ser presencialment o virtual.

Tot això ja comença a tenir bones solucions de mercat. Només cal que els directors generals posem prioritat a aquests temes, que solen quedar en segona fila perquè són menys tangibles que els processos estructurats.

Carme Martinell

Directora general de la Fundació Institut d'Educació Contínua