11 El talent multidisciplinar

14.06.2017

Amors moderns i detalls sòrdids

Rodrigo Fresán

Hi ha alguna cosa inquietant i incomprensible en el fet que -entre els molts i amb molt diversa sort rockers que d’un temps ençà es van llançar a l’escriptura de més o menys mentideres biografies o menys o més autèntiques ficcions- hagi estat justament David Bowie qui no s’hagi apuntat a la tendència. Perquè Bowie era el candidat obvi. No només se sabia que Bowie sempre havia estat un gran lector (la llegenda urbana assegurava que processava fins a vuit volums al dia, una de les sales de la megaexpo David Bowie Is està dedicada a la centrifugació dels seus llibres, i la seva necrològica va saber ser acompanyada, en requadre, per una llista dels seus cent llibres favorits) sinó que, a més, havia estat un consumat i consumit “compositor” de grans personatges i persones. Transparents màscares com -entre altres- la del Major Tom, Ziggy Stardust i el seu acte-seqüela Aladdin Sane, Halloween Jack, l’Thin White Duke, aquesta espècie de MTV Gatsby per les nits amb lluna seriosa de Let ‘s Dance, Nathan Adler, fins al gairebé pòstum home que torna a caure a la Terra en Lazarus. Tots ells sense oblidar que, en realitat i en el principi de totes les seves coses, David Bowie havia estat el producte primari i original d’un tal David Robert Jones.

Pocs com ell -a més, Bowie portava anys retirat de la vida pública i tenia molt de temps lliure- podrien haver donat compte amb gràcia i talent de les corbes de la seva obra i les rectes de la seva existència. Em pegunto si en aquesta absència voluntària hi havia alguna cosa de la timidesa de no voler plantar-se en els prestatges al costat dels seus ídols o molt de la supèrbia de qui es considerava més enllà i per sobre d’aquests capritxos exhibicionistes a canvi de contractes editorials milionaris. Probablement una mica de totes dues coses a les que afegir, segurament, una coartada perfecta i inqüestionable: Bowie va escriure tot el que va voler escriure en cançons com relats perfectes o àlbums d’alè novel·lesc anant del romanticisme vintage per arribar al més experimental i críptic sense per això privar-se de la senzilla però mai alegria saltadora del pop més immediat i enganxós. Pocs artistes en vers o en prosa han sabut captar i capturar l’eufòria del descobrir-se enamorat i caigut en l’amor (en “Modern Love” o en “Absolute Beginners“), l’èpica íntima però tot i així històrica ( “Heroes“), la solitud redimida pel consol visionari i la bona companyia del maníac-referencial o la nostàlgia de saber-se prop del final a les preguntonas “Life on Mars?” o “Where Are We Now?”, on s’escolta aquest “Passejant als morts” com a gran metàfora del fer memòria abans de descansar en pau.

Però a més -i, per a mi, per sobre de tot; el que fa de Bowie una gran narrador més enllà dels gèneres- aquests moments perfectes on interromp el que s’està emetent, on entra i surt i torna a entrar. Instants preciosos en els quals Bowie -amb aquesta veu de Bowie i com si fos el més al·lienígena dels decimonnics- ens explica als oients/lectors el que està passant i el que va a succeir. ¿El meu favorit? Sense dubte, “Ashes to Ashes”; quan Bowie, auto-referencial, trenca la narració d’un nou capítol de la seva saga cosmo-ionqui, per advertir-nos allò de “Detalls sòrdids a continuació”.

I van ser i són i seguiran sent, també, detalls genials.

De tots els qüestionaris de Proust publicats per la revista Vanity Fair mes a mes en la seva última pàgina, el que se li va fer a David Bowie és l’únic (escriptors i intel·lectuals inclosos) on es respon a la pregunta “Quina és la seva idea de la felicitat perfecta? ” amb un categòric “Llegir”. Més endavant, interrogat en quant a què és el que més li agradava a la personalitat d’un home o d’una dona, Bowie no va dubtar: “Que torni els llibres que se li van prestar”.

Doncs això.

Rodrigo Fresán

Rodrigo Fresán

Escriptor i professor del Màster en Creació Literària

Deixa un comentari

Your email address will not be published. * Camps obligatoris


You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

* Camps obligatoris