11 El talent multidisciplinar

14.06.2017

Digueu-me Bowie

Oriol Costa

El 1965 el músic David Robert Jones va decidir que l’anomenessin David Bowie. Però tal i com explica la llegenda, el canvi de nom no va ser fàcil. En realitat, si es va batejar artísticament amb un sobrenom que no fos el seu, va ser perquè en els teatres de Londres estava despuntant un nou artista musical, Davy Jones (futur cantant de The Monkees). “Ningú més que tu ha de fer diners amb el que facis” s’explica que li va dir el seu mànager del moment per convèncer-lo. Aquesta va ser la seva primera decisió estratègica. Es reconeixia a ell mateix com una marca.

David Robert Jones va pensar en Dave Jay, també en Alexis Jay i, finalment, es va decantar per Tom Jones. La idea només va aguantar unes setmanes. Precisament, en aquest moment, el Tom Jones que tots nosaltres coneixem (el nom era en realitat Thomas John Woodward) se li va avançar publicant el famós single It ‘s not unusual. David Robert Jones havia de pensar en alguna cosa millor.

Ja fora com a homenatge a un protagonista de la batalla d’El Álamo o pel nom d’un últim ganivet de fabricació americana que homenatjava al mateix personatge, finalment Jones va decidir anomenar-se Bowie per a la seva vida artística. I en aquest moment seminal, va néixer la que seria una de les marques més reconegudes de la música popular dels últims 50 anys. Ell mateix va trobar el naming per a un dels artistes més icònics de la nostra era pop.

Explicava el cantant que “Bowie” li funcionava com una mena de “medium for a conglomerate of statements and ilusions“. Amb elles va jugar amb tots nosaltres durant tants i tants anys… Perquè Bowie va ser Bowie, però també la suma dels personatges que ell mateix va superposar un sobre l’altre, àlbum darrera àlbum: Ziggy Stardust, Major Tom, el Duc Blanc o Aladdin Sane són probablement una de les raons per les que mai ens cansarem d’ell… No és estrany que se’l conegui com l’artista camaleònic. Un “ventríloc” el va definir el filòsof Simon Critchley. O un geni sagaç que va saber estendre hàbilment, a la manera de Philip Kotler, la línia de productes de la seva categoria: amb noves mides d’envàs, nous ingredients, nous sabors…

Tot i que els guidelines per al look and feel de la seva marca siguin infinits, els seus valors, sòlids i autèntics, l’acompanyaran sempre: reinvenció, disrupció, llibertat, barreja, canvi… Tot això ja ho significava un LP seu sota el braç en els anys 70, una entrada per al concert de l’Estadi Olímpic de Barcelona en els 90 o el share de la seva foto al Facebook d’avui en dia… Perquè Bowie va ser un tipus eternament di-fe-rent. Un dels grans influencers del nostre temps.

Oriol Costa

Oriol Costa

Professor del Màster en Estratègia i Gestió Creativa de la Marca

Deixa un comentari

Your email address will not be published. * Camps obligatoris


You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

* Camps obligatoris