El Museu Nacional d’Art de Catalunya i la responsabilitat social corporativa

L’any 2012, coincidint amb la redacció del pla estratègic que havia de servir per marcar els nous eixos de treball del Museu Nacional d’Art de Catalunya, es va decidir posar en marxa una nova eina de gestió que servís per implementar aquest nou projecte que s’estava bastint i que havia de donar un posicionament radicalment diferent al que fins aleshores el Museu havia tingut.

Es buscava una eina que, en sintonia amb el nou pla estratègic, permetés al Museu una situació capdavantera en la gestió empresarial, en la seva relació amb la societat i el medi ambient, així com en el seva situació econòmica, elements que, arran de la crisi econòmica, havien de ser revisats per poder adaptar-se a la nova realitat social i econòmica.

La resposta a aquest repte va ser la posada en marxa del projecte que ens havia de portar a aconseguir l’any 2013 la certificació europea de responsabilitat social corporativa IQNet SR10, amb la qual cosa ens vam convertir en la primera institució cultural de l’Estat que obtenia aquesta certificació.

Considerem que és una eina essencial per contribuir al desenvolupament sostenible i per desenvolupar la nostra activitat segons els principis de responsabilitat social reconeguts internacionalment: rendició de comptes, transparència, comportament ètic, respecte pels interessos dels nostres grups d’interès, respecte pel principi de legalitat i la normativa internacional de comportament i respecte pels drets humans.

És una eina basada en el cicle Deming (Plan-Do-Check-Act), fet que comporta una autoavaluació continua en els tres vectors de la sostenibilitat: l’econòmic, el social i l’ambiental. Per tant, és una eina que permet desencadenar un procés de millora contínua de les nostres activitats, els processos i les tasques habituals mitjançant un tractament de totes les parts interessades. Aquest sistema de gestió es complementa amb l’aprovació per part del Patronat del Museu d’un codi ètic i una política de responsabilitat social que impregnen i guien tots els objectius i les accions que s’implanten amb posteritat a través del sistema de gestió.

Per tal de començar a treballar i poder marcar objectius, es va determinar quins eren els grups d’interès que tenien relació amb el dia a dia del Museu. En aquest sentit es van identificar els següents: propietat/administració, patrocinadors i mecenes, equip humà, usuaris, competidors, medi ambient, proveïdors, administracions públiques, mitjans de comunicació i comunitat i societat. Del treball amb aquests diferents grups en va sorgir una informació valuosa que ens va permetre marcar uns objectius molt amplis que intenten abastar tot el radi d’acció i de responsabilitat del Museu.

Recentment s’ha constituït el Consell Social, on hi ha una nodrida representació de treballadors del Museu i dels grups d’interès relacionats amb la institució que s’han enumerat. La seva funció no és altra que la de marcar anualment nous objectius per al Museu i avaluar el grau d’assoliment dels objectius marcats anteriorment. A banda d’aquests sistemes de participació i avaluació, tot és avaluat per una auditoria externa d’AENOR que vetlla pel funcionament del sistema de manera global. Aquest fet obliga que tot el que s’ha explicat fins ara no quedi com una mera declaració d’intencions, sinó que anualment es verifiqui el funcionament del sistema.

La RS ens està permetent obrir noves vies de relació tant internament com externament que ens permeten un increment de la comunicació i de la fidelització de tots els àmbits estratègics que tenen relació amb nosaltres. Per posar un exemple, la RS ens ha dotat d’un nou marc de relació amb els nostres patrocinadors i mecenes. En primer lloc, en formar part d’un grup d’interès, ha augmentat la comunicació entre nosaltres. En segon lloc, en molts casos apareixen objectius compartits que fan, especialment en les empreses que també estan immerses en processos d’implantació de RS, que es passi d’una relació entre patrocinador i patrocinat a una relació de partenariat amb els beneficis lògics per a cadascuna de les parts.

A tall de conclusió, pensem que aquests sistemes on es combinen els valors i la gestió poden esdevenir eines vàlides per tal d’afrontar el canvi de paradigma que ha comportat la recent crisi europea en el teixit empresarial públic i privat.