La universitat és, per a la major part de la societat, sinònim de formació superior i d’investigació. Més enllà d’aquestes dues missions, però, les universitats del nostre entorn tenen cada cop més interioritzada i assumida una «tercera missió», orientada a la transferència i la valorització del coneixement generat. I en aquesta tercera missió hi té cabuda la responsabilitat social, entesa com l’aportació directa dels centres d’educació superior i de recerca al benestar i el desenvolupament de la comunitat universitària mateixa i, en general, de la societat a la qual serveix. És sota aquesta premissa que entenem que les universitats públiques haurien de fonamentar bona part de les seves actuacions.
El professor François Vallaeys assenyala que la responsabilitat social universitària (RSU) ha de ser concebuda com una política de qualitat ètica de la comunitat universitària, duta a terme mitjançant la gestió responsable dels impactes educatius, cognitius, laborals i ambientals que la universitat genera, en un diàleg participatiu amb la societat, amb l’objectiu de millorar l’acadèmia i promoure el desenvolupament humà sostenible.
La RSU és una de les prioritats de l’actual equip de govern de la UPF. Fa dos anys es va crear un programa amb aquest nom, que aplega diferents unitats i serveis per treballar de forma transversal. Amb el mateix criteri es va crear el vicerectorat de responsabilitat social. Aquest compromís té vocació de permanència i volem que formi part dels valors i les activitats diàries de la institució.
És en aquest sentit que s’està treballant per introduir línies de recerca, coneixement i competències sobre responsabilitat social professional, sobre perspectiva de gènere i sobre sostenibilitat, en les activitats docents. Perquè, si bé és cert que estem formant futurs professionals i directius d’organitzacions i empreses, líders polítics i socials, també ho és que estem formant ciutadans actius i amb consciència crítica, que puguin treballar per l’evolució cap a un model de desenvolupament sostenible en un sentit ampli.
Alhora, la UPF, com a organització, està incorporant la responsabilitat social també al model de gestió per fer aquest compromís integral. En són exemples el nou model de governança, que vol ser més àgil i eficaç basat en la descentralització i la coresponsabilitat, o l’establiment d’un programa d’ajuts propis a estudiants en situacions de dificultat econòmica sobrevinguda, al costat de les bonificacions, les beques i les pràctiques a la mateixa universitat; o el conjunt de millores acordades amb la part social per avançar en el benestar dels treballadors (pla pilot de teletreball, mesures per a la conciliació de la vida laboral i familiar, plans de formació, etc.).
El veritable repte consisteix, doncs, a adoptar mesures, tant en el món acadèmic i docent com en el funcionament de l’organització, que permetin avaluar si estem tan sols en un marc conceptual i de declaracions benintencionades o si estem davant un veritable compromís amb l’equitat i el desenvolupament sostenible per implicar-nos en la millora de la societat de la qual formem part i a la qual servim, en qualitat d’universitat pública.
Mònica Figueras, directora del Postgrau en Comunicació i Periodisme de Moda 3.0 de l’UPF-IDEC i vicerectora de Responsabilitat Social i Promoció de la UPF
Jaume Badia, gerent de la Universitat Pompeu Fabra de la UPF
Pau Juste, vicegerent de Recursos Humans i Organització de la UPF
