RSC, política primordial en les empreses? | UPF Barcelona School of Management

Segons J. M. Moneva i J. L. Lizcano, entenem la responsabilitat social corporativa com el compromís voluntari de les empreses amb el desenvolupament de la societat i la preservació del medi ambient, a partir del seu compromís social i el seu comportament responsable cap a les empreses i els grups socials amb què interactua. Tanmateix, centra la seva atenció en la satisfacció de les necessitats dels grups d’interès a través de determinades estratègies, en què els seus resultats han de ser mesurables, verificables i comunicats adequadament. Així, doncs, la RSC va més enllà del compliment de la normativa legal establerta i de l’obtenció de resultats exclusivament econòmics a curt termini. Suposa un plantejament estratègic que afecta la presa de decisions i les operacions de tota l’organització, i crea valor a llarg termini i contribueix significativament a l’obtenció d’avantatges competitius duradors.

L’objectiu de la RSC és abordar diferents aspectes de l’àmbit de la justícia social com la integració de la discapacitat en el treball, la igualtat de gènere a les empreses, els compromisos mediambientals, les necessitats i les aspiracions dels treballadors, etc. I amb aquestes diverses actuacions, obtenir com a resultat millores en els processos interns de l’empresa, tant en l’àmbit econòmic, social i ambiental, com aportant informació fiable i completa de l’activitat empresarial que es duu a terme; introduint l’activitat empresarial sostenible en l’entorn natural en què ens trobem; potenciant els avantatges competitius en relació amb la reputació empresarial (augmentant la qualitat, la fidelització i l’atracció del capital humà) i desenvolupant l’empresa per generar més beneficis. Això implica que s’ha d’abordar aquesta qüestió seguint una estratègia clara en línia amb la cultura i els valors de l’empresa.

La RSC fou impulsada en la dècada dels 90 per fomentar un canvi cultural intern a les empreses, integrant en la seva gestió una visió més extensa i profunda dels impactes i les responsabilitats que tenen per a la societat. Veiem que la seva activitat està centrada en les multinacionals i deixa de banda les petites i mitjanes empreses, com les administracions públiques, les quals, en conjunt, comprenen una gran part de la població i per tant de l’impacte pel qual es va impulsar la RSC. Així, doncs, s’hauria d’incrementar la iniciativa i la participació empresarial en aquest sector per, així, potenciar-ne l’activitat en els diversos nivells comentats anteriorment. Considero que aquesta iniciativa, treballada de forma òptima i ajustada al nivell de cada empresa, pot aportar molts beneficis socials, tant per als treballadors, com per a l’empresa i l’entorn; per la qual cosa, considero rellevant que tot tipus d’empreses s’haurien d’adherir a aquesta participació (sempre en la mesura del possible, tenint en compte la tipologia d’empresa de què es tracti), atès que tota activitat, per petita que sigui, pot influir en un millor benestar social. Tot i així, s’ha de tenir en compte que tota acció no ha d’implicar obligatòriament despesa econòmica, ja que hi ha alternatives en forma de col•laboració igual de rellevants.

D’altra banda, si l’empresa proposa i planteja un bon projecte de RSC, implica que aquestes bones pràctiques empresarials es percebin positivament per part de la comunitat i es generi una reputació positiva per a l’empresa. Així, doncs, aquest fet afavoreix l’empresa, atès que pot facilitar una millora del seu capital humà, com la contractació de nou talent. Aquestes bones activitats socials fan que els professionals considerin una oportunitat professional destacable formar part de l’empresa en qüestió, la qual cosa implica que, quan es faci la selecció de nous candidats, es podrà optar per contractar professionals amb més potencial, i aquest fet beneficia significativament tant el candidat com l’empresa. No obstant això, no hem d’oblidar que aquest no és l’únic objectiu pel qual s’han de dur a terme aquestes pràctiques i, per tant, no s’han de basar les accions empresarials en aquesta màxima, sinó que s’ha d’actuar seguint uns valors empresarials lligats a la cultura i la RSC, però, evidentment, tenint en compte la rendibilitat de l’empresa, ja que les empreses no es van crear per ser obres benèfiques. I per aquest motiu s’ha d’adequar l’activitat tant a les possibilitats empresarials (tal com he esmentat anteriorment) com a la seva cultura, atès que no totes les empreses segueixen els mateixos principis, i actuar amb discrepància als seus principis pot ser perjudicial per a l’empresa.

Tanmateix, igual d’important és tenir un bon pla de RSC com que els treballadors coneguin de forma exhaustiva aquesta implicació. S’ha de considerar una política d’empresa primordial, que el treballador ha de conèixer des del primer dia que comença a formar part de l’empresa, per així potenciar la seva activitat i l’acompliment dels seus objectius, i també perquè el treballador mateix es pugui beneficiar d’aquest projecte, ja que aquestes accions influeixen directament en la motivació i el rendiment. Així, doncs, el pla de RSC hauria d’estar inclòs en el manual d’acollida que es lliura als nous professionals.

Tenint en compte l’últim estudi (Key Audience Research) dut a terme per Ipsos, en general es percep que a Espanya no es duu a terme una política destacada en l’àmbit de la RSC i, d’altra banda, l’estudi assevera que la societat no percep aquests esforços, la qual cosa implica que l’esforç social que s’està duent a terme, tot i que s’hauria de potenciar, hauria de comunicar-se distintament per així generar un valor més gran en la nostra societat. Per tant, com he comentat prèviament, és igual d’important la implicació en la realització d’un pla de RSC òptim i rellevant com donar a conèixer correctament entre els clients (interns i externs) les activitats que es porten a terme, per així poder beneficiar-se dels seus resultats i la seva implicació, i també dur a terme una bona pràctica entorn de la RSC, que per aquest motiu va ser creada en l’empresa.

Per concloure, hauríem de reflexionar i actuar segons el principi ecològic de Hans Jonas: «Actua de tal forma que els efectes de la teva acció siguin compatibles amb la permanència d’una vida humana autèntica a la Terra».