09 Personalització

18.04.2016

‘Celebrities’ o polítics?

Carles Pont

La personificació existeix en tots els àmbits de la vida, però en la política i la comunicació aquesta dimensió adquireix nivells estratosfèrics. Quan parlem de la política, hom relaciona aquesta amb un lideratge que esdevé inevitable en la organització de les campanyes electorals o en la comunicació dels governs. Fixem-nos en la teoria de les campanyes postmodernes que planteja la investigadora Pippa Norris. L’autora elabora una classificació de les campanyes electorals a partir de tres etapes clarament diferenciades: a) la premoderna (mitjans del S.XIX fins a 1950); b) la moderna (de la dècada dels anys 60 fins als anys 80); c) i la postmoderna (a partir de la dècada dels anys 90 del segle XX fins avui). Les campanyes d’avui, les postmodernes, assenyala Norris que es caracteritzen per uns alts costos monetaris a causa dels consultors professionals, per l’abundància i proliferació dels mitjans de comunicació, per la irrupció d’Internet, i  per la personalització en excés de la figura del líder. Ens aturarem un moment en aquest punt perquè la investigadora britànica assenyala que l’enfortiment del populisme en els mitjans i com a conseqüència en la política, fa que se centrin en excés a la vida privada i els sentiments dels lideratges polítics. Sovint els mitjans de comunicació s’ocupen més de la imatge que projecta un polític: Si porta o no corbata, si té cabell curt o llarg, de què treballa la seva parella, si ha tingut relacions extra conjugals…

Els lideratges però, no només poden viure d’aquesta dimensió emocional o del bon art comunicatiu del seus assessors. En la resolució del conflicte, que és essencialment quan la política s’hi juga els torrons, s’entreveu si el polític té fusta i sobretot, si no es contradiu en el relat de la formació i de la ideologia que representa.

La gesticulació mitjançant la hiperexposició mediàtica per transmetre el missatge tàctic és una afecció estesa entre la política, també entre el que alguns anomenen la “nova política”. La creació comunicativa de noves “celebritats” mediàtiques, especialment televisives, no és sinònim de millors administradors del bé comú. La condició de polític estrella pot fer devenir a més d’un líder en polític estrellat sinó pren en consideració que la bona oratòria, el seguiment metòdic d’un relat o les prerrogatives ideològico-emocionals no són els únics valors d’un bon gestor públic.

Carles Pont

Carles Pont

Director de Masters en Periodisme i Comunicació, UPF Barcelona School of Management

https://carlespont.wordpress.com/

Deixa un comentari

Your email address will not be published. * Camps obligatoris


You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

* Camps obligatoris