En una publicació recent sobre “El futur de l’ocupació” el World Economic Forum (WEF) afirmava que moltes de les ocupacions actuals quedaran obsolets en els propers anys a causa dels avenços tecnològics i afirmava també que la majoria de llocs de treball que tenen més demanda en l’actualitat no existien tot just fa cinc o deu anys.
Segons aquest mateix informe dos de cada tres joves que estan estudiant en l’actualitat treballaran en llocs que avui en dia encara ni tan sols existeixen. D’acord a les seves conclusions en el 2020 més d’un terç de les habilitats bàsiques per la majoria dels llocs de treball qualificats es compondran d’habilitats que avui dia no es consideren crucials.
Així doncs, com podem preparar a les noves generacions per a un entorn tant canviant? Quins són els aprenentatges i les competències que han d’adquirir perquè puguin afrontar amb èxit el seu futur? Com cal avaluar el rendiment dels alumnes? Quin és el paper que han d’exercir els educadors?
Aquestes preguntes plantegen en l’actualitat un important debat en la comunitat educativa que cerca estratègies i metodologies per donar-hi resposta i que es troben en l’origen del que avui es coneix com a “la nova educació”.
Aspectes com l’emprenedoria, el treball col·laboratiu, les habilitats comunicatives, l’ús de les noves tecnologies, més enllà del clàssic coneixement d’idiomes esdevenen fonamentals. Però entre totes aquestes, cal destacar-ne una, la capacitat creativa de les persones, sovint poc fomentada en l’àmbit acadèmic i educatiu.
Com a mostra d’aquest fet, esmentar que en una conferencia recent, el Director General de Google a Espanya, explicava que a Google no contracten a les persones d’acord al seu currículum, ni tants sols en funció de si s’ajusten més o menys al perfil requerit per a un determinat lloc de treball, sinó que ho fan sobretot en funció de la capacitat d’innovació que els candidats poden aportar a la companyia.
I la pregunta esdevé simple, d’on prové la capacitat d’innovació d’una companyia?
La capacitat d’innovació d’un col·lectiu, en aquest cas d’una empresa, prové de la creativitat de les persones que el conformen.
Perquè sense creativitat, no és possible identificar noves oportunitats o cercar solucions alternatives als problemes o necessitats actuals, que avui no existeixen i que per tant s’han de “crear” de nou.
Miquel Àngel Oliva i Sans
Director General Fundació per a la Creativació®
