10 La Transformació

24.11.2016

El repte de transformar-se per transformar

Daniel Sánchez-Crespo

Transformar-te com a professional per transformar l’entorn. Aquesta és la idea principal que la UPF Barcelona School of Management vol transmetre als estudiants. La idea que el canvi exterior comença amb el canvi interior. És cert que no és una idea nova. Ja ho deia Michel Jackson a la cançó Man in the mirror. Però no es tracta de dir-ho, sinó de com aplicar-ho.

Perquè si no, és simplement un eslògan. Jo puc dir que el meu propòsit és estar més prim. Però només pel fet de dir-ho, no aprimaré. Les decisions no serveixen de res si no hi ha un pla executable, tangible. I quin és el teu pla per a aquest any?

Començar un màster o un postgrau és una decisió important, sens dubte. Però no és suficient. Ara heu d’elaborar un pla executable que, si funciona i tot surt bé, gràcies a la formula BSM l’any que ve us permetrà dir sóc una persona nova, m’he transformat i estic preparat per fer coses útils per a la societat.

Us convido que proveu la recepta següent, que són tres idees molt senzilles i que a mi m’han funcionat.

1 – Heu de ser bons i cooperar. El món està ple de persones que, bàsicament, el que fan és competir. Quant de temps portem sense govern a Espanya? 10 mesos? Els líders dels diferents partits polítics diuen que volen cooperar però realment el que volen és competir. En general, els humans tenim tendència a competir perquè és el que ens dóna més bons resultats a curt termini, però alhora també és el que ens reportarà els pitjors resultats a llarg termini. L’espècie humana competeix, no coopera. Hi ha altres països on a la gent se l’entrena per cooperar. Per exemple, al Japó. Allà, els nens, des de ben petits, 5 o 6 anys, van sols al col·legi. Jo tinc una filla petita i ni em passa pel cap d’enviar-la tota sola a l’altre costat del carrer. Quan vaig preguntar per què deixaven els fills petits anar sols al col·legi, em van contestar: Molt senzill, es diu pressió social. Si hi ha nens tan petits al carrer, tothom s’ha de portar bé perquè els adults han d’ajudar els nens. Hi ha aquesta pressió de cooperar. Quin és el resultat de tot això? Al Japó les persones són altament organitzades i cíviques. Així que us recomano per a aquest any: tornar-vos màquines de cooperar. Si creeu equips i tots treballeu i coopereu, tots hi guanyareu i aprendreu moltíssim més.

2 – Us heu d’esforçar. La majoria de la gent parla de l’esforç i normalment no es refereixen a l’esforç, sinó a la vanitat. Un exemple: Kim Kardashian. Ella podria dir que s’esforça molt per tenir el look que té. Hi ha dedicat temps? Sí. Hi ha invertit diners? Segurament sí. Però, això és esforç? No, això és vanitat. L’esforç és quan tu cerques un bé que no necessàriament et beneficiarà a tu. Cada vegada que feu una activitat que us comporti temps i dedicació, penseu a qui beneficia i si us beneficia a vosaltres, deixeu de dir-ne esforç. Això no és esforç, això és donar gust al cos, és vanitat. Que està molt bé, la quota de vanitat, però no hem vingut aquí per fer això: hem vingut per transformar-nos per transformar.

3 – Heu de ser pacients. Ens eduquen per cercar la satisfacció immediata. Sense anar més lluny, el cos humà té un neurotransmissor en el sistema nerviós, la dopamina, que cerca la recompensa més ràpida. És una cosa gairebé, natural. Però us explicaré un cas. Walter Mischel va fer una investigació sobre l’autocontrol. És l’anomenat test de la llaminadura. Va agafar nens de nou anys i els va posar sols davant d’una taula amb una llaminadura al davant. I els deia que si aguantaven deu minuts sense menjar-se-la, els en donaria dues. Va estudiar-ne el percentatge d’autocontrol, però no va detectar grans diferències per gèneres, edats, estatus… Tanmateix, 30 o 40 anys després, va cercar aquests nens i els va preguntar a què es dedicaven i quins ingressos tenien. I, estadísticament, Walter Mischel va descobrir que hi ha una correlació entre l’èxit professional a llarg termini i l’autocontrol. Els que van ser capaços d’endarrerir la recompensa i esperar els deu minuts van ser els que van aconseguir més èxits professionals.

Així que quan a la UPF Barcelona School of Management parlem de transformar persones per transformar la societat, no són paraules buides. De la mateixa manera que Apple diu Think different o Nike diu Just do it, això només serveix si ho fas. Quan diem que aquí volem transformar-vos és perquè volem que evolucioneu per ser millors, i els tres pilars que us recomano i que us volem transmetre al llarg d’aquest any són: cooperació, esforç real i paciència. Aquestes tres coses tan senzilles, amb el temps, us donaran els seus fruits.

A mi molts em diuen quina sort has tingut amb Invizimals. Però la sort és l’excusa dels mediocres. Aquí no creiem en la sort, creiem en el fet de treballar i apassionar-se amb el que fas.

Jo sóc seguidor d’una filosofia japonesa anomenada kaizen que es basa en la millora contínua, en el better self que cada persona porta a dins i a fer cada dia un pas en aquesta direcció. Teniu un any per endavant i no esteu sols. El que la UPF Barcelona School of Management intenta proposar-vos és que creeu un cercle virtuós, un contracte col·lectiu per treure el millor de cadascú. Si avui sou aquí és per transformar-vos. Nosaltres us acompanyarem, us ajudarem perquè d’aquí a un any us hàgim canviat la vida i d’alguna manera puguem, una miqueta més, canviar el món.

Daniel Sánchez-Crespo

Daniel Sánchez-Crespo

Director acadèmic del Màster en Creació de Videojocs de la UPF Barcelona School of Management

Deixa un comentari

Your email address will not be published. * Camps obligatoris


You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

* Camps obligatoris