Davant les eleccions europees del 25 de maig, un dels factors d’anàlisi més interessants serà la traducció –o no- a les urnes d’un euroscepticisme en ple auge. Ara bé, aquesta manca de confiança ara no es limita a les tradicionals reticències britàniques al projecte europeu –ull amb els resultats del partit per la independència del Regne Unit (UKIP) el 25 de maig- si no que s’estén als altres països creditors –la pujada gairebé segur del Frente Nacional francès per exemple- com als Estats deutors com a Grècia o l’Estat espanyol. Per posar un sol exemple, xifres del Eurobaròmetre de 2013 demostren que, per molt inversemblant que sigui, hi ha més euroescepticisme a Espanya que al Regne Unit. Per ser més exactes, ni més ni menys que el 72% dels espanyols desconfien de la Unió Europea, 17 punts per sobre de la mitjana europea.
La pregunta, doncs, és obligada: Què ha passat aquí?
Hi han diversos motius que poden explicar aquesta aparent desafecció, però tres són omnipresents a qualsevol debat sobre la “crisi” de la UE:
1) l’efecte de la crisi econòmica. Arguments antics sobre el “dèficit democràtic” o la opacitat de les institucions han estat substituïts per la demanda per part dels països creditors d’uns estrictes mecanismes de control sobre els diners prestats.
2) el corresponent sentiment de violació de sobirania nacional que ha implicat les visites dels “homes de negre”.
3) la “Merkelització” del projecte UE que ha personalitzat el futur de la UE en un líder democristià que no ha respectat els interessos ni tan sol dels seus aliats ideològics –com a Rajoy- a l’hora de subministrar el oxigen a l’economia espanyola.
El que és cert és que els dubtes sobre la bona marxa del projecte europeu s’estan consolidant just quan aquests comicis seran els primers després de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa de finals de 2009 i quan es va dotar de personalitat jurídica a la UE, un avanç que es veu en el fet que ara el president de la Comissió Europea ha de rebre el vist-i-plau de la majoria del Parlament en un intent de establir un vincle directe entre el ciutadà i les institucions.
És aquest euroescepticisme passatger? Els optimistes argumenten que una millora econòmica aportaria confiança al projecte comú europeu i que la activitat a les xarxes socials demostren que encara hi ha interès en Europa. En canvi, els pessimistes avisen d’una participació global d’un 40% i consideren que el discurs escèptic encara té recorregut mentre es pugui aprofitar electoralment a nivell nacional una postura anti-Brusel·les.
