02 El món Co

28.10.2013

Cap a un nou Món CO?

Filippo Montesi

El prefix CO- s’ha anat transformant en una expressió molt de moda, àmpliament utilitzada en el món de la tecnologia i la innovació, i que ha estat adoptada progressivament pel món empresarial i associatiu. Acostumem a parlar, de manera més o menys pertinent, de co-sharing, co-working, co-creating, co-producing, etcètera. Tot un seguit de lemes que conformen un conjunt de coneixements, pràctiques i hàbits que se sol anomenar Món CO. Grans promeses, esperances i mites s’han anat catalitzant entorn d’aquest concepte, difícil d’encapsular en una definició i que els diversos actors econòmics, polítics i socials interpreten de maneres diferents.

Els éssers humans sempre han sentit la necessitat de «co-operar» i «co-l·laborar»: s’han organitzat en diverses formes associatives i han desenvolupat teories i models interpretatius al voltant de les formes d’acció col·lectiva. Tanmateix, ha estat en l’última dècada que el Món CO ha pres rellevància mediàtica i s’ha convertit en una nova discursivitat. Casualitat o no, crida l’atenció que el 2009 fos premiat amb el premi Nobel el treball de recerca revolucionari sobre els béns comuns que Elinor Ostrom portava a terme des dels anys setanta. El 2005, es va crear el primer espai estrictament dissenyat per al co-working a San Francisco. El 2004, es va divulgar el concepte de co-creació a la literatura empresarial per Prahalad i Ramaswamy. El 2001, es van establir els Creative Commons, és a dir, els primers instruments jurídics que regulen les condicions per compartir i usar en públic el treball creatiu d’un autor.

A què es deu aquesta ràpida atenció al Món CO?

D’una banda, hi ha una certa tendència social vers un nou sentiment de necessitat de construir relacions solidàries i comunitàries, unit al desenvolupament d’una cultura generacional «altruista». D’altra banda, el creixement geomètric de la població està exercint una pressió sobre els recursos naturals i econòmics que propicia la recerca i l’adopció de solucions CO. Encara més en una època de crisi econòmica greu i perllongada, en particular a Europa, nous models de producció, gestió i consum resulten econòmicament atraients. Permeten estalvis financers, creació de noves idees i valor afegit, accés a béns i serveis que altrament no serien assequibles.

No obstant això, hi ha un tercer factor que ha impulsat el Món CO de manera espectacular: el desenvolupament tecnològic informàtic. En concret, em refereixo a Internet, les xarxes socials i els aparells mòbils. És a dir, la tecnologia de la informació permet escurçar distàncies, afavorir la mobilitat, desmaterialitzar els recursos, reduir els temps, emmagatzemar i gestionar grans quantitats d’informació, etc.

Si tenim en compte d’una banda l’impacte extraordinari sobre els costos de transacció, recerca i oportunitat, i de l’altra, els importants efectes de network que genera aquest tipus de tecnologia, és fàcil entendre l’ascens ràpid i la difusió del Món CO. Les tecnologies 2.0 i 3.0 han creat el suport adequat per a l’aparició de noves solucions que permetin co-crear, compartir, llogar, intercanviar idees, productes, serveis i experiències.

Les diverses iniciatives del Món CO, desenvolupades en el camp de la mobilitat, la cultura, el turisme i, fins i tot, les finances, tenen alguns elements comuns. En primer lloc, hi ha un capital social que s’ha anat creant a través de relacions distants i tecnològicament mediades. En segon lloc, una desintermediació de les relacions que potencialment podria reduir de manera significativa les posicions de monopoli i les ineficiències tant en el camp econòmic com en el polític.

És or tot el que llueix? Malauradament, no. Al meu entendre, hi ha dos tipus de problemes:

1)        El risc que l’entusiasme mediàtic quant a les oportunitats del Món CO no es concreti en una adopció plena a les nostres rutines personals i professionals. Quantes vegades la gran quantitat d’eines i recursos que tenim a l’abast per compartir informació i coneixement queden inutilitzats en els nostres entorns laborals? Carpetes i agendes compartides buides, eines de gestió de projectes poc utilitzades, xarxes socials corporatives mudes, etc., en són exemples freqüents.

2)        Encara és més seriós el risc d’una cooptació del Món CO en la seva fase d’escalabilitat. Lluny de ser un element neutre, la tecnologia, segons el seu disseny i la seva distribució, pot replicar les mateixes dinàmiques de desigualtat i injustícia de la societat contemporània i que el Món CO d’alguna manera pretén canviar. En la seva essència més radical, el Món CO es presenta com un nou model de relacions econòmiques i socials basades en la confiança, amb el propòsit de fomentar processos de desenvolupament i apoderament de la societat. En els seus efectes més perversos, el Món CO pot ser una font de superficialitat, com demostren alguns casos d’inexactituds o errors de la Wikipedia; de suport a un pensament hegemònic a causa de la combinació entre una falta d’alfabetització digital dels usuaris i les usuàries i la viralitat dels instruments 2.0 com ara Facebook o Youtube; de noves formes de passivitat política, com és el cas del clicktivism.  D’altra banda, hi ha un risc real que la co-creació no representi una forma de col·laboració lliure i oberta entre parells, sinó que derivi en un nou instrument de control i subordinació dels ciutadans-consumidors que reforci desigualtats i privilegis. Les empreses que utilitzen models de negoci basats en la co-creació tenen la gran responsabilitat de procurar que la confiança sobre la qual s’assenten aquests models no s’esgoti.

Per si sols, els mitjans tecnològics no podran aconseguir un canvi cultural que afavoreixi l’adopció de pràctiques col·laboratives en l’àmbit individual i col·lectiu. Això requereix un projecte polític i educatiu que es dugui a terme a les llars, les associacions, les empreses i l’Estat. Qui podrien ser els actors d’aquest projecte de canvi? Els ciutadans i les ciutadanes tot adoptant noves rutines de col·laboració, els desenvolupadors de programari lliure creant i millorant la tecnologia disponible, les empreses socials dissenyant nous models de negoci, les associacions de ciutadans i ciutadanes coordinant processos de cooperació, i l’Estat mateix, en seva articulació local i nacional, definint polítiques que ajudin la ciutadania a desenvolupar les capacitats per participar plenament en el Món CO. Hi ha alguns petits exemples en què s’estan donant aquests processos de canvi que el desenvolupament tecnològic fomenta positivament. Un d’ells és molt a prop de Barcelona, precisament a Cornellà de Llobregat, on la iniciativa «Citilab» mobilitza ciutadans i ciutadanes, empreses, organismes públics i centres acadèmics entorn del repte de crear i innovar tecnologies, productes, serveis i models de negoci per a respondre a necessitats reals.

Queda clar que la tecnologia té un paper molt important en la promoció d’un món més cooperatiu i col·laboratiu. És per això que els ciutadans i les ciutadanes haurien de participar amb diferents modalitats en el desenvolupament tecnològic, des de la seva concepció fins al seu ús en la quotidianitat. Hi ha exemples virtuosos que cal emfatitzar i replicar a una escala més gran. De baix a dalt.

Filippo Montesi

Filippo Montesi

Beca Talent del Màster of Science in International Business de la Barcelona School of Management

Deixa un comentari

Your email address will not be published. * Camps obligatoris


You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

* Camps obligatoris

Comentaris (1)