Les empreses necessiten millorar permanentment i, per millorar, cal innovar. Ara no n’hi ha prou de tenir uns processos de producció eficients per assegurar la fidelitat dels clients; cal buscar nous atractius per a mantenir i ampliar la base de clients. Moltes vegades, el dia a dia de les empreses no permet prou perspectiva per innovar de manera radical i cal recollir idees des d’una perspectiva externa i fresca, sense les limitacions dels procediments interns ni idees preconcebudes.
D’altra banda, les escoles de negoci necessiten apropar-se al màxim a la realitat de les empreses. Com més reals siguin els treballs que es proposen als estudiants, més interessants són i millor formació produeixen. Veiem permanentment que els processos formatius que més s’apropen al món de l’empresa són els que més èxit professional aconsegueixen. La barreja perfecta és la formació professional alemanya que sempre posem com a cas d’èxit, en què empreses i centres de formació treballen conjuntament tant els continguts del període de formació en els centres com els del període de formació en les pràctiques a l’empresa.
El Challenge Garage de la UPF Barcelona School of Management és una manera d’apropar l’empresa, l’escola de negocis i els alumnes. Dedicant esforços a fer propostes reals, independentment que després es desenvolupin a curt termini o no (cal recordar que una gran part de les innovacions necessita períodes llargs de maduració), els alumnes comencen el seu entrenament professional de la manera més real possible i les empreses obtenen idees desenvolupades amb una perspectiva diferent de la interna. En el cas d’FGC tenim un altre avantatge: molts dels alumnes són o han estat clients dels nostres serveis, amb la qual cosa el Challenge esdevé també un punt de trobada FGC-client i ens serveix per a millorar el nostre coneixement de les seves expectatives. A més, els alumnes de la UPF Barcelona School of Management pertanyen a un segment de mercat molt important per a FGC: joves universitaris, justament el perfil d’una part molt significativa dels clients d’FGC (actuals i potencials) que es desplacen cap a les instal•lacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El mètode de treball també és encertat. Fer front a reptes que es presentaran en la seva vida professional és la millor manera d’entrenar el que necessitaran fer en el futur, i com més a prop de la realitat, molt millor. Apropar els reptes a la realitat és la tasca de les empreses que col•laborem en el màster. Gràcies a la cooperació entre les empreses i el centre educatiu, els alumnes s’asseguren que els reptes no són problemes teòrics, allunyats de la realitat, sinó pràctics i reals, la qual cosa els fa més engrescadors i motivadors.
El repte proposat
Les empreses ferroviàries prestem molta atenció a la qualitat del servei i a l’atenció als clients. Aspectes com ara el temps de viatge, la puntualitat, la fiabilitat i la capacitat de reacció davant els imprevistos estan sempre presents en la nostra gestió. També intentem millorar la comoditat durant el trajecte oferint prou places perquè el viatge sigui còmode o nous serveis de connectivitat (telefonia mòbil durant el trajecte, Wi-Fi gratuït en algunes estacions). Amb tot, el repte proposat era com fer encara més agradable el temps de viatge.
Convé recordar que els clients de la xarxa d’FGC fan més de 75 milions de viatges cada any, la qual cosa significa que passen més de 30 milions d’hores als nostres trens. La qüestió és com podem millorar l’experiència del viatge en FGC dels nostres clients durant aquests 30 milions d’hores anuals. Fa poc temps era freqüent veure clients llegint el diari o un llibre. Actualment, la imatge més habitual és veure molts dels clients mirant la pantalla del mòbil o la tauleta.
Si prenem com a referència el conjunt de la xarxa metropolitana de Barcelona, el nombre de viatges s’apropa als 1.000 milions anuals i el temps que passen els clients als serveis de metro, ferrocarrils de rodalies i autobusos és de prop de 500 milions d’hores anuals. I això es repeteix per a un gran nombre de xarxes de transport públic a totes les metròpolis.
La solució proposada
La solució que han proposat les alumnes consisteix a intentar crear grups d’interès comú per tal de treure profit d’aquest temps, al marge de trucar, llegir missatges, jugar o connectar-se a Internet amb el mòbil o la tauleta.
La primera idea que treballem és la d’organitzar grups per aprendre idiomes. Si has de passar 30, 40 o 50 minuts en un tren i ho fas de manera habitual i repetitiva, moltes vegades amb la mateixa gent, pots aprofitar per parlar en un idioma diferent del teu. Una altra idea és un club de lectura, en què persones amb interessos literaris similars es posen d’acord per a comentar els llibres que han llegit o proposar-ne de nous als companys. Segur que hi ha moltes més possibilitats.
No és un repte senzill, especialment en la societat cada vegada més individualitzada en què vivim i en què cada vegada ens costa més obrir-nos a la relació amb altres persones (a tots ens ve a la ment la imatge d’un grup de joves asseguts en una terrassa que interactuen amb el mòbil més que no pas amb els seus companys). Però, al meu parer, és una bona idea que cal desenvolupar.
En qualsevol cas, hi ha moltes persones al món que passen moltes hores en els transports públics. Les empreses que oferim serveis de transport intentem que aquest temps passi de la millor manera possible i que els clients trobin al•licients per utilitzar els serveis que s’ofereixen, i és probable que no tot es limiti a la relació amb els nostres mitjans de comunicació mòbil. No hem trobat encara la manera d’implantar aquesta idea i transformar-la en negoci o millora del servei. Tanmateix és una bona idea que cal seguir treballant i en què cal seguir innovant. En definitiva, el Challenge ha estat una bona iniciativa per a FGC. Esperem que també ho hagi estat per a la UPF Barcelona School of Management i sobretot que hagi servit a les alumnes que el van triar per assolir els objectius de la seva formació.
