L’experiència d’aprendre i l’efecte que pot tenir en les persones

Per a mi és un plaer “celebrar” amb vosaltres aquest inici d’etapa. És una nova etapa per a nosaltres, però espero que ho sigui especialment per a vosaltres. Quan penso en la formació contínua, penso en la meva pròpia experiència.

En acabar la meva carrera em van quedar molt poques ganes de continuar estudiant. Sí, ho sé, gran error. Però llavors estava ansiosa per treballar. (Suposo que alguns de vosaltres compartiu aquest sentiment.) Així ho vaig fer, vaig venir a Barcelona, vaig buscar feina i vaig anar escalant professionalment fins a directora financera. M’encantava la meva feina, però no podia evitar sentir una inquietud, la sensació d’un buit, d’una absència. Vaig pensar a apuntar-me com a hobby a Història de l’art, només perquè sonava molt bé… un fracàs total. Finalment la crisi va arribar, i això em va donar l’empenta que necessitava. Vaig decidir deixar el camí que havia emprès feia 14 anys, i iniciar-ne un altre. Sense gairebé ni pensar-ho em vaig apuntar a un màster, tal com heu fet vosaltres, i vaig acabar fent un doctorat que he acabat tot just fa uns mesos… Us he de dir que tornar-me a obrir al coneixement, a aprendre, va ser increïble. Era com si tornés a respirar novament. La principal diferència que vaig trobar respecte a la carrera és que jo estava molt més preparada per absorbir, per aprendre i per gaudir de tot el procés. Va ser increïble.

Gairebé al mateix temps vaig començar a impartir classes i a gaudir de vosaltres i amb vosaltres. Al principi d’assistent, i després de professor titular. Un dia, en sortir de classe, vaig agafar la meva bici per tornar a casa i mentre pedalejava vaig adonar-me que el buit, l’absència, la inquietud havia desaparegut per complet. Em sentia plena. Tenia una sensació de contribució, de fer alguna cosa que aportava i que era rellevant que no havia sentit mai abans.

És evident que aquesta experiència no es repetirà en vosaltres. No intento que deixeu el vostre camí professional i us poseu a fer classe. Però m’agradaria que donéssiu una oportunitat al coneixement, a aprendre i l’efecte que pot tenir en vosaltres.

I utilitzo la paraula coneixement de manera conscient. Avui dia vivim en una era en què la informació està a l’abast de tothom, o gairebé tothom. Però informació no és sinònim de coneixement i, naturalment, informar-se a través d’un ordinador no es pot comparar a l’experiència de compartir i absorbir experiències, opinions, crítiques, dubtes en una aula. Un dels principals actius que tenim a la BSM és el nostre professorat… i teniu l’obligació (no solament el dret) d’aprofitar-ho. Espremeu-nos (amb compte, això sí, que sou molts). Però tenim un altre gran actiu, vosaltres. La millor experiència, amb diferència, i el millor record seran els vostres companys. La interacció que es crea entre vosaltres que en molts casos s’estendrà durant els anys.

Us convido a omplir-vos de coneixement, a nodrir-vos dels professors i dels vostres companys de manera conscient i proactiva. Aquesta experiència és molt millor si us lliureu a ella amb voluntat plena.

Quan faig classe en el grau veig com us debateu entre les hormones, la intensa vida social i les classes. Tots hem passat per aquí. Hi ha massa interferències. En canvi, aquestes interferències en el màster són molt menors. Crec (;). Aprofiteu-ho i gaudiu del que això us permet. I no solament perquè us ajudi a assolir una meta professional, que també, sinó perquè us pot nodrir i enriquir interiorment. M’agradaria que algun dia, potser no immediatament, pugueu sentir aquesta plenitud i calma que jo vaig experimentar aquell dia en sortir de classe. Estic segura que així serà.