04 Europa

05.05.2014

La unió bancària avança

Xavier Freixas

La crisi financera ha estat una lliçó important per a Europa i la seva estructura institucional i legal. La bona notícia és que de la crisi neix una unió bancària europea. Tot i que inicialment la creació de la unió bancària europea semblava dubtosa, ja que implicava transferències de recursos fiscals entre països, el text ha pogut ser consensuat tot recalcant que aquestes transferències no s’esdevindran. Cal que ens felicitem per aquest avenç important en la construcció d’un mercat únic i hem d’esperar que aquestes transferències, si escau, tinguin lloc.

La unió bancària es basa en tres textos legislatius, adoptats el 15 d’abril del 2014: el mecanisme únic de resolució, la directiva de resolució i recuperació bancària, i la directiva sobre sistemes de dipòsits. Aquests textos han permès un gran avenç en la uniformitat dels sistemes bancaris. La directiva de sistema de dipòsits era absolutament necessària després que es posés en dubte el mecanisme del sistema de garantia de dipòsits, primer per la fallida del fons de garantia de dipòsits a Islàndia i després per l’evocació durant uns dies de la possibilitat d’un impost del 15% sobre els dipòsits a Xipre. Així, doncs, es tracta d’un gran pas endavant en l’estabilitat financera dels països europeus i en la confiança dels dipositants en el sistema bancari.

Els altres dos mecanismes donen armes al regulador per enfrontar-se a un banc en dificultats. Fins ara el regulador tenia pocs instruments per amenaçar de forma creïble els accionistes d’un banc, ja que la fallida desordenada del banc era possiblement més costosa per al regulador i per a l’estabilitat financera que per al banc. Els accionistes podien presentar una batalla legal per protegir els seus drets i deixar la situació als llimbs, de manera que la millor solució era utilitzar els fons públics per reestructurar el banc. Amb els nous textos adoptats es reforça el poder del regulador i es deixa clar que les pèrdues seran primerament per als accionistes i tenidors de deute subordinat i deute júnior. S’espera posar fi així a la pràctica dels rescats bancaris en què els contribuents han de finançar les pèrdues bancàries (o de les caixes d’estalvis), fet que hem presenciat a Espanya de forma traumàtica. Els nous textos van en la línia d’una eficiència més gran d’una banca europea plenament integrada i per això ens hem de felicitar. Però hi ha alguns aspectes que ens poden seguir preocupant.

En primer lloc, els textos s’apliquen als 28 membres de la Unió Europea, de manera que no s’aplica a Islàndia i la crisi islandesa podria reproduir-se malgrat la unió bancària.

En segon lloc, el mecanisme de resolució bancària, destinat a reflotar els bancs massa grans perquè facin fallida, inclou un fons de 55.000 milions. Si pensem que la crisi bancària espanyola va portar a 100.000 milions de fons europeus disponibles, en un context en què els grans bancs espanyols eren perfectament solvents, l’import del fons sembla exigu.

En tercer lloc, i tal vegada el més preocupant, hi ha la qüestió de si realment no hi haurà transferències de recursos fiscals entre països. Sobre el paper no n’hi haurà. No obstant això, si l’HSBC fes fallida, per exemple, això implicaria que durant anys les primes de risc sobre els dipòsits garantits augmentarien a tot Europa. En aquest cas, els espanyols o els francesos estarien pagant costos bancaris més alts perquè l’HSBC ha calculat malament el seu risc a Hong Kong. Per descomptat això no és una transferència de recursos fiscals entre països, tanmateix s’hi assembla molt.

En definitiva, un pas endavant per a la integració europea, tot i que com diuen els anglosaxons «el diable és en els detalls», per la qual cosa caldrà estar atents a com s’implementen els textos en cadascun dels països.

Xavier Freixas

Xavier Freixas

Director programes de Banca i Finances, UPF Barcelona School of Management

Deixa un comentari

Your email address will not be published. * Camps obligatoris


You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

* Camps obligatoris