La capacitació empresarial: aquest valor afegit tan intangible?

“Què és pitjor que capacitar el seu personal i després perdre’l? No capacitar-lo i quedar-se’l!”

Fa un temps, en una conferència en què parlava de la importància de la capacitació dins d’una organització, un empresari va aixecar la mà i em va dir:

“El nostre gran problema com a empresaris, especialment a la meva empresa, que és una pime, és que ens costa molt capacitar el nostre personal, perquè no només hem de capacitar-los tots, sinó que després “creixen” i se’ns en van a una altra empresa.”

Òbviament, vaig entendre el sentiment que m’estaven plantejant, i vaig respondre amb la primera frase. Realment considero que una empresa, per més petita que sigui, ha de fer l’esforç de capacitar la seva gent, no sé si tots per igual, per qüestions de recursos (no podem pretendre que tothom sigui MBA a la nostra empresa, especialment a les pimes), però ha de capacitar la seva millor gent, incloent-hi els millors directius.

Igualment, entenc que la formació fa que un empleat, un directiu, etc. pugui viure més temps que l’organització que li dona feina, i que sigui en sí mateix un producte.

No vull caure en la temptadora obvietat de dir que la capacitació i la formació són bones, perquè se sobreentén que és així. Però sí que m’agradaria assenyalar algunes coses:

- La distància entre el líder d’una organització i la resta és una constant. Com més elevat és el líder, més eleva la resta. Com s’aconsegueix que un líder s’elevi? Entre d’altres coses, per mitjà de la formació.
- Si vostè, com a gerent, corre molt més endavant i les persones no el poden atrapar, la seva organització no tindrà èxit. Ergo, és fonamental formar la nostra gent perquè ens segueixin.
- Les úniques persones que s’esforçaran per progressar de la manera que vostè ho fa i es mouran tan ràpid com vostè probablement seran altres líders… que es detecten i es potencien mitjançant la formació.
- Mirant-ho des d’un angle diferent; si la resta de l’organització s’eleva, cal més que mai que el líder mantingui aquesta constant i, per tant, ha de formar-se obligatòriament, perquè la “massa” l’empeny cap amunt. En cas contrari, com li passa a l’empresari de l’exemple, “creixen” i se’n van…

Com diria Peter Drucker, la capacitació genera coneixement, i el coneixement és un valor afegit. Per tant, aquest “treballador del coneixement” és un actiu. El deure de la gerència és preservar els actius de l’empresa i identificar els treballadors del coneixement versus els treballadors “manuals”. I és aquí que es genera el deure que té la gerència de crear, atreure i conservar aquests actius que, justament, es generen per mitjà de la formació.

I perquè no ens passi el mateix que a l’empresari de l’exemple i els empleats marxin de l’empresa, la gerència ha de saber que el que motiva, per sobre de tot, el treballador del coneixement és el repte, perquè és mitjançant aquest repte que posen en pràctica els seus mitjans de producció, és a dir, el seu coneixement… que justament es genera mitjançant, entre altres coses, la formació.

En resum, la tasca fonamental, pel que fa a personal, que ha de desenvolupar la gerència és la de capacitar i formar les persones perquè es desenvolupin juntes, fer-ne efectives les fortaleses, i irrellevants les debilitats.

Per això, i en definitiva, la gerència d’una empresa és crítica i determinant.