Els periodistes reflexionem constantment sobre el futur de la nostra professió. La darrera vegada ha estat el recent Congrés de Periodisme que ha organitzat el Col·legi de Periodistes de Catalunya. La velocitat trepidant a la què evoluciona el consum de la informació i la diversificació i multiplicació dels mitjans que s’han erigit en emissors de notícies, obliga als periodistes a efectuar un constant aprenentatge per seguir atents i lligats al públic que consumeix informació i que, a la fi, fa possible la viabilitat econòmica de les empreses dels mitjans de comunicació.
Per aquesta raó, la figura clàssica del periodista porta camí de convertir-se en una peça de museu o d’una plana en la història del periodisme. No obstant això, l’essència periodística sempre romandrà: cercar una bona història i explicar-la. Però ara més que mai aquesta feina apassionant que pot semblar molt simple, ha esdevingut enormement complicada perquè el periodista necessita tenir un coneixement profund de tota la cadena de transmissió entre l’informador i el consumidor final si es vol aconseguir l’objectiu que la seva història arribi al màxim de públic i acabi sent, també, un negoci per a les empreses informatives que li paguen el sou. Podríem dir que de tota la cadena de producció informativa, la que menys ha canviat és la de cercar la informació. En canvi, la que ara ha adquirit una gran complexitat és la d’empaquetar la informació adequadament al mitjà de comunicació segons sigui aquest escrit o audiovisual, estiguin en formats imprès, radiofònic, televisiu o per internet, i segons siguin els canals de distribució a través de pantalles de TV, PC, smartphones, tablets, diaris de paper, ràdio, televisió, web o xarxes socials.
Conèixer en profunditat el funcionament, la usabilitat i el públic que es mou en cada un d’aquests àmbits és molt rellevant per a l’èxit d’una informació. Ja no només cal que el periodista trobi una bona història sinó que ha de comprendre i aplicar els mecanismes òptims perquè el màxim nombre d’usuaris la coneguin. Aquest és el cas del periodisme digital on, ara més que mai, els coneixements tecnològics són indispensables per a l’èxit de la professió periodística. Les redaccions digitals són avui equips de noves figures professionals que fa poc més de deu anys només s’intuïen o simplement no existien. Analistes d’audiència, community managers, portadistes, dissenyadors, desenvolupadors tecnològics, big data, experts en marqueting i publicitat digital, … treballen al costat dels periodistes i són peces fonamentals en l’estructura d’una redacció digital.
El periodista ha d’adaptar els horaris i dies de publicació, el seu llenguatge, la manera de redactar, de titular, de contextualitzar, de maquetar i de situar fotografies i vídeos, entre moltes altres coses, perquè la seva informació tingui l’acabat òptim tant pels diferents formats de presentació com per als grans distribuïdors que avui són principalment els robots de cerca i les xarxes socials que acabaran portant la seva història als usuaris finals. Conèixer i comprendre aquesta realitat i els seus mecanismes són condicions imprescindibles per arribar a formar part de les noves redaccions o de plantejar-se un mitjà de comunicació. Per això és important la formació constant i la capacitat de transformació i adaptació dels professionals que volen seguir en el sector.
Aquest és el repte i a la vegada, la gran oportunitat d’una professió que conserva la mateixa matèria primera però que reinventa contínuament la seva manufactura.
